història de la degradació a Montcada i Reixac

1. la cloaca del Vallès març 2010 (295)

1). Contaminació cursos fluvials de Montcada i Reixac.

2). Incendis Forestals.

3). Polígons industrials.

4). Pedreres del Turó de Montcada.

     a). Sector pissarres.

     b). Sector Calcàries.

     c). Incident.

5). Abocadors il·legals.

6). Incineració residus (bíomassa) a Lafarge.

7). Territori.

8). Patrimoni.

9). Incendis a Indústries.

     a).  Asland-Lafarge

     b). Valentine.

     c). Intorsa.

10). Incineradora de La Ferreria.

(MAPA DEGRADACIÓ MONTCADA I REIXAC)

Degradació

1). Contaminació cursos fluvials de Montcada i Reixac.

TEXT: Jaume V. Aroca

El Besòs. De claveguera a parc.

La recuperació del riu Besòs és un antic anhel dels més de cinquanta municipis que hi ha a la seva conca. Des de la riera de Tenes fins a la desembocadura del Besòs a la mar Mediterrània, a Sant Adrià, ha crescut amb força al llarg de aquests últims vint anys la voluntat de restaurar aquest paisatge malmès per l’activitat industrial i el creixement de les àrees urbanes del seu entorn. A la fi dels anys vuitanta, el riu Besòs tenia el dubtós honor de ser la conca més contaminada de Catalunya juntament amb la del riu Anoia, un afluent d’una altra conca amb vocació metropolitana: la del Llobregat. La degradació del Besòs no només ha aconseguit destruir la major part de les nombroses espècies forestals i animals que poblaven el seu hàbitat fins a principis d’aquest segle, sinó també la confiança dels qui hi viuen a prop i dels qui, encara avui dia, quan les excavadores treballen ja a la ribera del Besòs, se’ls fa difícil acceptar la idea que en el futur podran tornar a passejar a la vora d’aquest riu sense haver de suportar pudents miasmes. El Besòs no és només un riu biològicament malferit; és també un paisatge profundament desacreditat.

El 1981 es va constituir el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, una mancomunitat de municipis riberencs en la qual, per primera vegada, es va plantejar la possibilitat de restaurar el riu i recuperar-lo per a un ús netament ciutadà. Des d’aleshores, la majoria dels ajuntaments han elaborat projectes de restauració urbana dels seus respectius trams de riu i dels barris i sectors limítrofs. Aquests plans han estat de vegades contradictoris i han donat respostes a estratègies territorials oposades. En els últims anys, però, s’han consolidat dins del territori metropolità els intents de coordinar aquestes iniciatives.

Entre aquestes propostes figuren plans com ara el del Congost del Besòs; els projectes de restauració del darrer tram del curs del riu, entre els municipis de Montcada i la desembocadura, o el pla, avui ja en estat molt avançat de definició, per a l’ordenació del front marítim de Barcelona i Sant Adrià, i la concreció de l’espai on haurà de desenvolupar-se el Fòrum Universal de les Cultures. Barcelona 2004.

La Unió Europea va acceptar l’any passat destinar 2.100 milions dels fons estructurals al segon d’aquests projectes, les obres del qual, corresponents als termes municipals de Montcada i Santa Coloma, es troben en plena execució. Quan concloguin aquestes obres s’haurà creat un parc de ribera de quatre quilòmetres que descendirà des de Montcada, on es reconstruiran els terrenys humits destruïts els últims decennis per la contaminació, fins al límit amb Sant Adrià. Dins del terme municipal de Santa Coloma, un passeig hàbil només per a vianants i ciclistes anirà paral·lel al curs del riu. Nous accessos salvaran els murs de contenció de la llera construïts el 1969 per frenar les intempestives crescudes i uns dics pneumàtics regulables estabilitzaran el cabdal depurat del Besòs. Tot el recorregut estarà vigilat permanentment per evitar que les crescudes del riu puguin posar en perill els usuaris del parc.

L’execució d’aquest projecte deixarà encara pendent el tram que comprèn tot el terme municipal de Sant Adrià fins a la desembocadura del riu. La intervenció urbanística desenvolupada al litoral, al costat del Besòs, per a la construcció del principal escenari del Fòrum 2004 pot ser determinant per a l’obtenció dels recursos necessaris que facin possible que el parc de ribera assoleixi també en un futur pròxim l’últim tram de riu, al terme municipal de Sant Adrià. El projecte íntegre del parc, dissenyat per l’agència urbanística Barcelona Regional, proposa prolongar el passeig de ribera iniciat a Santa Coloma fins arribar als viaductes de l’autopista A-19 al terme municipal de Sant Adrià. En aquest punt s’ampliaria la làmina d’aigua del Besòs de manera que el llit del riu arribés d’extrem a extrem als actuals murs de contenció fins arribar a desembocar al mar. Els àrids extrets en aquest tram del riu s’usarien per al restabliment dels terrenys que Barcelona Regional proposa guanyar al mar davant del litoral per situar-hi el principal escenari del Fòrum de les Cultures de l’any 2004.

1. la cloaca del Vallès març 2010 (244)

La concreció d’aquest últim projecte, que ordenarà el litoral nord de Barcelona i el de Sant Adrià, està molt avançada. El juliol del 1998 es va presentar un nou redactat, ajustat als requeriments exigits pel Ministeri de Medi Ambient per a la modificació de la costa. El projecte dóna continuïtat a la reurbanització iniciada amb les obres de 1992 entre el port de Barcelona i la platja de la Mar Bella. Des d’aquest punt del litoral, l’equip redactor de l’agència urbanística Barcelona Regional traça un pla d’ordenació en el qual s’han hagut d’encaixar els plans vigents –la prolongació de la Diagonal fins al mar i la urbanització del sector, avui en plena execució– i la necessària supervivència dels actuals equipaments de la zona –la depuradora, la incineradora i una central tèrmica– amb els nous usos d’oci que es pretenen per al futur.

Queda per veure si aquest projecte beneficiarà també les àrees urbanes més marginals d’aquesta zona, els barris de la Catalana i la Mina, al terme municipal de Sant Adrià. Hi ha la voluntat política que sigui així, però fins ara aquest propòsit no s’ha materialitzat als plans exposats al públic. Els plans per al litoral suggereixen quatre àrees diferents encaixades l’una amb l’altra. La primera d’aquestes àrees s’inicia a l’espigó en què ara acaba la platja de la Mar Bella, des del qual es proposa guanyar un nou terreny d’unes 24 hectàrees (uns 150 metres mar endins), on se situaria el nou parc zoològic i marí, i el parc aquàtic de la ciutat al qual es traslladaria part dels animals que avui viuen al Parc de la Ciutadella.

En el trencant amb el mar d’aquest terreny es prolongaria el passeig marítim i es construirien unes plataformes que, a manera de platja, permetrien a la gent de banyar-s’hi. Es proposa, a més, construir un escull, uns cinquanta metres mar endins, per apaivagar les aigües de davant d’aquest tram de la costa.

La segona àrea d’actuació del nou projecte s’inicia a l’altura de la Rambla Prim i s’hi situarà la futura ampliació de l’estació depuradora del Besòs. Aquí també es proposa guanyar terreny al mar –en concret nou hectàrees– i donar continuïtat al passeig i a la zona de banys amb les mateixes característiques de la primera àrea. L’equip tècnic proposa utilitzar les instal·lacions ampliades de la depuradora com a equipament per a la celebració del Fòrum 2004 que, una vegada acabat, es reintegrarien a la seva funció principal.

La tercera àrea projectada allotja el nou port de Sant Adrià, les dimensions del qual han estat reduïdes en el pla presentat el juliol respecte de les primeres previsions. Tot i això, conserva part de la seva anterior idea principal: una dàrsena interior amb capacitat per allotjar 1.100 amarratges, la bocana dels quals quedarà gairebé alineada amb la nova costa. El port quedaria situat en l’últim extrem de la prolongació de la Diagonal.

L’última de les àrees proposades abraça els dics orientals del nou port fins a la mateixa desembocadura del riu Besòs. En aquest tram es proposa consolidar 500 nous metres de platja a la costa i, a l’interior, dins de l’àrea delimitada per la Ronda Litoral i la via

fèrria, actualitzar els equipaments que ja existeixen ara –la incineradora d’escombraries i una central tèrmica el futur de la qual és, ara per ara, incert–, de manera que puguin conviure amb l’extens parc de vint hectàrees que se situaria en aquesta zona.

Aquest projecte haurà de superar ara la revisió de l’Administració autonòmica, que té les competències en matèria de planificació urbanística, i de l’Estat, que té l’última paraula per a l’ordenació i l’autorització dels usos als quals es destina el sòl litoral.

10. abocadors gener 2011 (27)

2). Incendis Forestals.

Montcada té una superfície forestal de 327 hectàrees al sector de Collserola i 658 hectàrees al sector de Marina.

La superfície forestal a Montcada i Reixac ocupa bona part del terme, durant les últimes dècades s’ha anat produint diversos incendis que han afectat major o menor hectàrees, ha desaparegut el bosc originari, en part degut a l’agricultura, però segons estudis forestals la massa forestal cada vegada és més extensa.

També gràcies a la regeneració de les alzines, desprès de rebrotar, encara es podem trobar alzinars i sureres, i boscos de roure, encara que el regenerat bosc compte amb el perill costant de l’incendi.

La gran quantitat de torres d’alta tensió, l’especulació, l’abandó dels camps de conreu, la pressió urbanística han sigut en part detonant dels petits i grans incendis que al llarg del temps han succeït a la Serralada de Marina, com el llistat és llarg, recollim els últims incendis més destacats.

fuego 070

incendis més rellevant des de 1980.

Estiu 1982. Serralada de Marina. Ha cremades. ?

11 d’agost del 1994. Serralada de  Marina. Ha cremades. ?

23 de juliol de 2002 Serralada de Marina, al voltant de la masia de Can Piqué.

El foc va motivar que durant algunes hores s’hagués de tallar la carretera de Montcada i que es desallotgessin masies del voltant de Can Piqué. 15 ha.

10 d’0ctubre de 2011, Serralada de Marina. 2’4 ha

Inventari d’incendis al municipi de Montcada i Reixac (des de l’any 1989)

Via Protecció Civil Montcada i Reixac.

1989

Incendi de matolls: 28

Incendis forestals: 3

Conat d’incendi forestal: 4

1990

Incendi de matolls: 9

Incendis forestals: 6

Conat d’incendi forestal: 1

1991

Incendi de matolls:  16

Incendis forestals: 3

Conat d’incendi forestal: 3

1992

Incendi de matolls: 5

Incendis forestals: 7

Conat d’incendi forestal: 3

1993

Incendi de matolls: 64

Incendis forestals: 9

Conat d’incendi forestal: 10

1994

Incendi de matolls: 51

Incendis forestals: 16

Conat d’incendi forestal: 16

1995

Incendi de matolls: 16

Incendis forestals: 9

Conat d’incendi forestal: 5

1996

Incendi de matolls: 3

Incendis forestals: 2

Conat d’incendi forestal: 21

1997

Incendi de matolls: 24

Incendis forestals: 3

Conat d’incendi forestal: 5

1998

Incendi de matolls: 9

Incendis forestals: 1

Conat d’incendi forestal: 6

1999

Incendi de matolls: 12

Incendis forestals: 4

Conat d’incendi forestal: 5

200o

Incendi de matolls: 11

Incendis forestals: 1

Conat d’incendi forestal: 4

2001

Incendi de matolls: 32

Incendis forestals: 9

Conat d’incendi forestal: 8

2002

Incendi de matolls: 9

Incendis forestals: 4

Conat d’incendi forestal: 5

2003

Incendi de matolls: 33

Incendis forestals: 1

Conat d’incendi forestal: 2

2004

Incendi de matolls: 0

Incendis forestals: 1

Conat d’incendi forestal: 0

2005

Incendi de matolls: 1

Incendis forestals: 1

Conat d’incendi forestal: 0

2006

Incendi de matolls: 0

Incendis forestals: 0

Conat d’incendi forestal: 0

2007

Incendi de matolls: 4

Incendis forestals: 0

Conat d’incendi forestal: 0

2008

Incendi de matolls: 2

Incendis forestals: 0

Conat d’incendi forestal: 0

2009

Incendi de matolls: 8

Incendis forestals: 0

Conat d’incendi forestal: 0

2010

Incendi de matolls: 25

Incendis forestals: 0

Conat d’incendi forestal: 1

2011

Incendi de matolls: 3

Incendis forestals: 0

Conat d’incendi forestal: 0

2012

Incendi de matolls: 12

Incendis forestals: 3

Conat d’incendi forestal: 1

2013

Incendi de matolls: 8

Incendis forestals: 0

Conat d’incendi forestal: 2

imagesCAS16OI6

3). Polígons industrials.

L’economia tradicional de la nostra població sempre s’havia basat en l’agricultura: vinya, blat, patates, maduixes i arbres fruiters. A partir del 1917 però va patir una important industrialització amb l’instal.lació de l’empresa cimentera Asland. Avui en dia la indústria ja ocupa el 70 per cent de la població activa.

El tàndem industrializació-immigració, característic dels anys 50 al 70 a Catalunya, comporta a Montcada l’augment dels 8.656 habitants (1950) a 22.462 l’anys 1970.

Es creen polígons industrials com els del Pla d’en Coll i La Ferreria, amb preponderància dels sectors metal·lúrgic, químic i de la construcció.

A Montcada i Reixac, casos com la fàbrica de la Valentine, i la fàbrica de la Intorsa han desaparegut del casc urbà, i encara que dins de la ciutat ens podem trobar tallers de diferents rams (fusters, alumini..), les grans fàbriques han desaparegut, els polígons han anat encerclant la ciutat guanyant molt espai, deixant buits que la degradació i els usos incoherents del territori han fet mal, la seva empremta ha quedat patent, amb la imatge de muntanyes de deixalles.

La especulació, els interessos privats també ha fet acte de presència dins la història dels polígons a la ciutat.

A l’espera queda, el futur incert de la fàbrica de ciment, que des de sempre ha hagut polèmica i a causat molts mals de caps  al veïnat de Montcada i Reixac, i més des de que Lafarge a partir del 2006 incinera residus com alternativa al coc de petroli.

collserola 041

 4). Pedreres del Turó de Montcada.

a). Sector pissarres.

El sector de les Pissarres és propietat de Lafarge, aquí anys enrera es volia continuar explotant per la extracció de terres, però es va aturar l’explotació  gràcies a la pressió popular de la gent que es van oposar  a la continuació de les agressions al territori a aquesta part segregada de la serra de Collserola.

Van aturar l’explotació, però avui aquest indret és utilitzat com magatzem de terres, quitrà i estranyes muntanyes de materials poc convenients per la salut com restes de fibres de vidre, aquestes muntanyes artificials son poc saludables tenint en compte la proximitat de les ciutats de Montcada i Reixac i Barcelona.

El vent en moltes ocasions a escampant per tot arreu pols de tots els colors (negres, grocs i vermells…) i aquests arriben als nostres carrers i als nostres pulmons.

0. abocadors il·legals

b). Sector Calcàries.

El Turó de Montcada és una muntanya de 273 metres que es troba al municipi de Montcada i Reixac a la comarca del Vallès Occidental.

L’any 1917 s’hi instal·là una fàbrica de ciment de l’empresa Asland, actualment propietat de Lafarge, que extreu la primera matèria del turó.

El 19 d´octubre de 2010 el Govern de la Generalitat va declarar com a Parc Natural la serra de Collserola. S´ampliava fins a 8.000 ha la zona a protegir de l´antic PEIN i s´hi incloïa dins del parc la zona del Turó de Montcada.

imagesCA6DR1ZX

S´assolia d´aquesta manera una bona part d´una llarga reivindicació dels habitants del municipi de Montcada i Reixac, lloc on es troba el Turó de Montcada. El turó ha estat explotat des del 1917 per Asland (ara Lafarge) amb la finalitat d’extreure material calcari per produir ciment.

En el procés, el Turó de Montcada ha perdut unes desenes de metres de la seva alçada original. Fins i tot una ermita romànica del seu cim s´ha perdut per sempre.

A finals de 2014 es preveu que acabin una part de les obres de restauració del Turó. S’està reomplint amb terres el gran  esborranc del turó amb la finalitat de restaurar el millor possible l´entorn vegetal, reintroduïnt  alguna espècia d’amfibis o d’esquirols.

turo 025

Antecedents, recuperació de la pedrera de les calcàries.

Emma Ansola 22/06/09

Medi ambient

Montcada i Reixac vol restaurar el turó amb bales de runa de la construcció

L’Ajuntament, la cimentera i la gestora de residus de la construcció negocien un conveni

Montcada i Reixac L’Ajuntament de Montcada vol portar a terme la restauració del Turó de Montcada, un dels principals signes d’identitat del municipi, i que ara es troba malmès per l’explotació minera que fins ara ha portat a terme la cimentera Lafarge-Asland. Amb l’explotació del turó finalitzada, l’Ajuntament vol iniciar-ne la restauració amb runes netes de la construcció.

Recuperar el Turó de Montcada i reconvertir-lo en la porta d’entrada a Collserola és un dels objectius que l’Ajuntament d’aquest municipi es va marcar dins del pla estratègic de la ciutat, que acabarà el 2010. Amb bona part dels projectes acabats o ja en marxa, la ciutat encara ha de poder tornar a gaudir del turó, però des de l’Ajuntament ja s’ha posat fil a l’agulla perquè aquest any puguin començar les obres de restauració.

Una restauració que s’iniciarà, primer, amb el reompliment del forat que ha deixat al descobert l’explotació minera que durant anys ha portat a terme la cimentera Lafarge Asland. Per fer-ho s’ha decidit que el material de reompliment siguin residus nets procedents de la construcció. Així ho va confirmar l’alcalde de Montcada, César Arrizabalaga, i el director de l’àrea de Territori del consistori, Albert Barens. «És una manera, també, de donar sortida al volum de residus que està generant la construcció d’infraestructures que es porten a terme a la ciutat, amb la qual cosa també milloraríem el transport d’aquests residus», afirma Barens.

Negociant el conveni

Per posar en marxa la restauració, l’Ajuntament negocia un conveni amb l’empresa cimentera Lafarge-Asland; l’empresa semipública Gestora de Runes de la Construcció, depenent de l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, i l’empresa privada contractada per la cimentera que ha realitzar la restauració, segons la legislació. L’objectiu final és que un cop finalitzi la restauració del turó la zona es pugui convertir en un parc públic per a la ciutat.

Segons l’Ajuntament, aquestes obres podrien començar en els pròxims mesos, si bé encara falta concretar detalls del conveni. Les altres parts consultades per aquest diari, tant l’empresa cimentera com la gestora de runes, no han volgut fer declaracions sobre el projecte argumentant que el conveni no està tancat. Fins ara la cimentera ha fet la restauració del 50% del turó.

Gener 007

El projecte de recuperació del Turó de Montcada ve de lluny. El 2001 es va començar a parlar de la seva restauració, però no va ser fins a l’any 2007 que l’Ajuntament va activar iniciatives per fer valorar els millors mètodes de reompliment de la cantera. El març del 2007 una delegació de l’Ajuntament de Montcada, encapçalada per l’alcalde, va viatjar a París per conèixer el procés de restauració de tres pedreres situades a la zona de Guerville, a la capital francesa. La visita havia de servir per orientar una restauració semblant a la del Turó de Montcada i convertir-lo en pulmó verd. I el maig del 2008 la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona (UB) va firmar un conveni amb Lafarge Ciments per estudiar el procés de restauració del turó tenint en compte la seva flora i fauna, i definir actuacions addicionals a la restauració.

Nota de premsa de Lafarge restauració pedrera de les calcàries.

En el marco de su política de restauración de canteras

LAFARGE CEMENTOS FIRMA UN CONVENIO DE COLABORACIÓN CON LA UNIVERSIDAD DE BARCELONA, A TRAVÉS DE LA FUNDACIÓN BOSCH I GIMPERA, PARA ESTUDIAR LA RESTAURACIÓN DEL TURÓ DE MONTCADA

– Con esta iniciativa se pretende evaluar el grado de recuperación del hábitat original alcanzado por Lafarge Cementos sobre el 50% de la cantera del Turó de Montcada

– El estudio será llevado a cabo por un equipo investigador de la Universidad de Barcelona (UB) dirigido por Montserrat Jorba i Peiró, profesora asociada del Departamento de Biología Vegetal de la Facultad de Biología de la UB

– Incluye la investigación del medio físico de esta cantera, de su flora y fauna, para diagnosticar el grado de recuperación de la misma

Barcelona, 19 de mayo de 2008.- Oswaldo Pereda, director de la Fábrica de Montcada i Reixac de Lafarge Cementos, M. Carme  Verdaguer i Montanyà, directora general de la Fundación Bosch i Gimpera-UB, y Montserrat Jorba i Peiró, profesora asociada del Departamento de Biología Vegetal de la Facultad de Biología de la UB, han firmado en la sede barcelonesa de la Fundación Bosch i Gimpera un convenio de colaboración, consistente en el desarrollo de un estudio específico sobre la “Caracterización y diagnóstico del estado de recuperación ecológica de las zonas restauradas de la cantera de Lafarge Cementos en el Turó de Montcada”.

Con la firma de este convenio de colaboración se llevará a cabo la valoración y diagnóstico preciso del grado de recuperación y complejidad del sistema natural creado en la zona, así como la caracterización de la vegetación y el panorama de aves, en comparación con el hábitat primitivo y/o circundante de la cantera del Turó de Lafarge Cementos en Montcada.

Gener 009

Para el director de la planta, Oswaldo Pereda, “esta firma es un paso más en la ambiciosa política medioambiental de restauración de canteras llevada a cabo por el Grupo Lafarge, como parte del convenio de colaboración que firmó en 2000 con WWF a escala internacional para definir y poner en práctica una estrategia conjunta de fomento de la biodiversidad. Esta política va mucho más allá de la propia Legislación e integra el concepto de desarrollo sostenible junto al potencial que ofrecen las canteras para el fomento de la biodiversidad”.

Además, para Pereda “el apoyo que recibiremos del panel de expertos de la UB nos permitirá constatar la biodiversidad actual de las zonas ya restauradas analizando distintos indicadores de la evolución del  ecosistema o del grado real de recuperación del espacio. Esto permitirá definir actuaciones adicionales sobre la materia de cara al futuro”.

La directora general de la Fundación Bosch i Gimpera, M. Carme Verdaguer afirma que “con colaboraciones de este tipo materializamos uno de los objetivos de la Fundación como centro pionero en facilitar la conexión de la Universidad de Barcelona con las nuevas demandas y realidades sociales para posicionarnos cerca del sector empresarial para ser un socio de referencia en su estrategia de innovación”.

El proyecto se prevé concluirá en febrero de 2009

Para la profesora del Departamento de Biología Vegetal de la UB y miembro del equipo investigador, Montserrat Jorba i Peiró, lo más destacado de esta iniciativa es que “empresas privadas como Lafarge Cementos, cuya actividad industrial es muy relevante en Cataluña, pudiendo elegir se comprometan y lleven a cabo la restauración del hábitat original y la biodiversidad de sus canteras”.

Para más información: www.fbg.ub.es

043

C). Incident

Via Les Altres Veus

Aquest és un retall de diari que fa referència a la gran explosió que va succeir l’any 1928 a les canteres de l’Asland. La gent de Can sant Joan van pensar que era un terratrèmol i van sortir de les cases amb por. La noticia es va publicar al diari de Granollers el dimecres 24 d’octubre de 1928. La explosió va succeir en diumenge cosa que va evitar moltes morts ja que en les canteres treballen prop de 300 persones.

el-peligro-de-la-fca-asland-1928

5). Abocadors il·legals.

La problemàtica dels abocadors il·legals no és nova, però si que hem pogut observar com alguns indrets als darrers anys, els abocadors il·legals han anat guanyant espais, i on abans a vegades apareixien  alguns abocadors il·legals i eren retirats a temps, ara ens trobem llocs on s’ha generat abocadors de grans dimensions; turó de Montcada, Pla de Reixac, Riu Besòs són els exemples on més s’ha fet notar aquesta mala pràctica, tot així no és fins l’any 2013 que a Montcada i Reixac, el consistori elabora un pla contra els abocaments il·legals.

1. la cloaca del Vallès març 2010 (281)

17/12/2013

Montcada elaborarà un pla contra els abocaments il·legals davant la proliferació d’aquestes actituds incíviques

Montcada i Reixac (ACN).- Montcada i Reixac (Vallès Occidental) elaborarà un pla contra els abocaments il·legals. Recentment s’han recollit fins a 1.350 quilos de residus i s’ha tornat a netejar un abocament il·legal al camí de Can Rocamora, després que fa només un mes i mig ja es van retirar 600 quilos de deixalles. En aquest abocament s’han trobat material com plàstics, mobles vells i voluminosos. La regidora de Medi Ambient, Judith Mojeda, ha mostrat la seva “indignació” i preocupació davant la proliferació d’aquests abocaments a Can Rocamora. Ha lamentat també el “por respecte” que mostren algunes persones amb l’entor i ha recordat que existeix un servei gratuït de retirada de mobles i voluminosos.

034

6). Incineració residus (bíomassa) a Lafarge. 

Jordi Romero – X3 Estudis Ambientals (via Territori)

Actualitzat a 31/12/2010

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA DE LA CIMENTERA LAFARGE

El juny de 2010 la cimentera Lafarge inicia la crema de llots de depuradora com a combustible alternatiu del coc de petroli. El Departament de Medi Ambient i habitatge ho havia avalat al considerar que aquest combustible no afecta la salut de les persones i que, a més, disminueix les emissions de CO2 d’acord amb l’estratègia del canvi climàtic aprovada pel govern. Entitats veïnals i ecologistes alerten dels impactes sobre la salut de la crema d’aquests llots.

La cimentera de Lafarge SA se situa al costat de l’autopista C-33, al terme municipal de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), just a tocar el turó de Montcada. Es tracta d’un complex industrial de grans dimensions que es troba a menys de 200 m dels habitatges del barri de CAN SANT JOAN, on hi viuen aproximadament 5.000 persones. La principal activitat de l’empresa és la fabricació de diferents tipus de ciment per a la construcció, procés que requereix la fusió dels diversos components (calcària, argila, sorra, margues…) mitjançant forns a alta temperatura.

L’any 2007 Lafarge va sol•licitar l’autorització ambiental per cremar residus biològics, concretament biomassa (especialment llots de depuradora) com a alternativa als combustibles fòssils (coc de petroli) per fer funcionar els seus forns, tal com ho estava fent en altres dues fàbriques a Sagunt (València) i Villaluenga de la Sagra (Toledo). Aquest fet va provocar la mobilització de gran part de la població de Can Sant Joan i d’entitats ecologistes: l’Associació de Veïns de Can Sant Joan, Greenpeace, Ecologistes en Acció i la Plataforma antiincineració que aglutinava aproximadament quaranta entitats que s’hi oposaven, tot argumentant que la crema de biomassa augmentaria la contaminació atmosfèrica. Això, en la seva opinió, podria incrementar el nombre de malalties respiratòries precisament en una zona que la Generalitat havia declarat zona d’especial protecció ambiental l’any 1993. A més, molts veïns feia temps que protestaven per les reiterades fuites incontrolades que es produïen a la fàbrica.

Davant de les protestes, el ple municipal va aprovar a principi de 2008 una moció presentada de forma conjunta per tots els grups municipals, en relació amb l’adequació ambiental promoguda per Lafarge, que van remetre al Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). Aquesta moció feia incís en la necessitat d’obrir un debat sobre el futur de l’empresa a la ciutat de Montcada i Reixac, que preveia el trasllat de la fàbrica o fins i tot el tancament.

El mes d’abril de 2008, el DMAH va emetre una resolució que autoritzava l’adequació ambiental de la cimentera, tot i decretar una moratòria de divuit mesos per al canvi de combustible, fins que l’empresa realitzés una sèrie de proves en altres indústries que estiguessin utilitzant la biomassa com a combustible i que demostressin que no produïen efectes negatius per a la salut.

A final de maig el Departament de Medi Ambient i Habitatge va donar l’autorització ambiental definitiva de la crema de la biomassa de llots assecats de depuradora un cop va verificar que l’empresa havia complert les mesures incloses en l’autorització de 2008. Poques setmanes després la cimentera va iniciar el procés de substitució dels combustibles fòssils per llots. A final d’any un 15% del combustible utilitzat ja era biomassa i es pretenia arribar al 20% el 2011.

Fonts de Lafarge valoraven positivament la substitució al considerar que s’evitava dur els fangs a l’abocador, es reduïen les emissions de CO2 i es millorava la competitivitat de la cimentera. En canvi entitats ecologistes i veïnals consideraven que amb el terme “valorització” es disfressava la incineració de residus i advertien de les conseqüències sobre la salut de les emissions atmosfèriques.

Més informació

www.fundacioncema.org

www.lafarge.com.es

www.montcada.org

1290059_10201102707224606_1415583772_n

El veïnat denuncia a Lafarge.

Recollir tota una mena de denúncies per contaminació atmosfèrica, que atenta greument a la salut, com bé denuncien des de Can Sant Joan: Lafargè=Càncer de Pulmó, només podríem allargar massa aquest espai dedicat a Lafarge cementos, us recomanem, si voleu informació de la lluita que el veïnat des de fa anys manté contra aquesta multinacional del ciment, i on s’ha arribat, seguiu el següent enllaç. http://avvmontcadacansantjoan.wordpress.com/

005

7). Territori.

Si fem un cop d’ull al terme municipal de Montcada i Reixac, podem dir que els principals causants de la degradació del territori ha sigut les autopistes i vies de tren que seccionen el municipi de Montcada i Reixac, les pedreres del turó de Montcada i Serralada de Marina, els polígons industrial que encerclen la ciutat… però si fem la mirada mols anys enrera podem descobrir que el patrimoni natural i el territori ha sigut víctima de la nefasta barbàrie que plaga aquest planeta, l’ésser humà.

 035

Apunt històric

Per la Fundació Cultural Montcada

El trobament de sílexs treballats dalt el Turó testifica la presència de l’home prehistòric al nostre terme. Els poblats ibèrics (S.IV-II AC) del Turó, possiblement el d’en Moix i el de les Maleses -l’únic curosament excavat,constitueixen un rastre indicatiu que Montcada ha estat un lloc d’assentament humà en els inicis del poblament de Catalunya. En un precepte del rei Lotari, gener-febrer de l’any 986, confirmant unes propietats del monestir de Sant Cugat, surt per primera vegada el nom de Montecatano (Montcada), referit al Turó. El document més antic que es té, i que fa esment de la parròquia de Santa Engràcia, és un del 19 d’agost del 1007 en el qual es permuta una vinya per unes terres a la parròquia de Sancta Engracie, junt al riu Bisaucio (Besòs). L’1 de juliol de 1042 és el primer cop que es parla del terme de Reixac. El 3 d’agost del 992, de l’església. Com a parròquia és esmentada el 1028. La consagració és del 28 de desembre de 1048.

La figura coneguda dels Montcada és, sens dubte, la d’en Guillem Ramon “el Gran Senescal” (1120). Un episodi centrat a Montcada fou el de la resistència armada que el Gran Senescal oposà al compte Ramon Berenguer per desavinences sorgides arran de l’ús indegut de l’aigua, arribant a tallar la sèquia Comtal. Posteriorment, pel seu paper decisiu en la conquesta de Tortosa, se li concedeix l’opció de compra i d’urbanització d’uns terrenys al NE de Barcelona, dels quals sorgeix el carrer Montcada, que mantindrà el seu prrestigi fins als nostres dies.

Als s.XV es té notícia de certes indústries menestrals, com les dels aboders i vidriers i la dels molins paperers als ss. XVI i XVII. Per la seva condició de “terra de pas” foren molts els hostals que s’abastiren al nostre terme en èpoques passades, fins i tot existia un hostal prop de la font dels Avellaners -darrere Reixac- a la vora d’un camí que portava a la costa.

Durant la Guerra dels Segadors (1652), les tropes franceses, en reduir un focus de resistència, destrueixen parcialment el temple de Reixac, que no fou reconstruït fins al 1676.Montcada veu augmentar els 120 habitants del 1719 a 720 el 1787. El cultiu de les maduixes, el cànem i la vinya ocupen majoritàriament el treball agrícola. Al Pla de Reixac, ric en conreus, s’edifiquen casos i masos.

A partir de la segons meitat del segle XIX, les vies fèrries esquarteren ja per sempre el nucli en creixement. A les darreries d’aquest s.XIX, cercant un lloc proper i ben comunicat amb pures i abundoses aigües, nombroses famílies barcelonines poblen Montcada de cases estiuenques des del carrer Major fins al riu, de la Vallensana fins a Reixac.

La instal·lació de la fàbrica de ciment Asland del 1917 inicia la industrialització.

Can Sant Joan acull obrers i ferroviaris. De 2.180 habitants l’any 1920, es passa a 7.240 el 1934. Ja funcionen les fàbriques Ferrer i Bernades i Aismalibar.

Els montcadencs patiren l’experiència tràgica i traumatitzant de la guerra civil i la post-guerra.

El tàndem industrializació-immigració, característic dels anys 50 al 70 a Catalunya, comporta a Montcada l’augment dels 8.656 habitants (1950) a 22.462 l’anys 1970.

Es creen polígons industrials com els del Pla d’en Coll i La Ferreria, amb preponderància dels sectors metal·lúrgic, químic i de la construcció. Augmenten els habitatges a Can Sant Joan, Mas Rampinyo i Montcada Centre. Apareixen els de l’avinguda de la Ribera, els de l’avui anomenada Montcada Nova i més tard Can Cuiàs. Es pobla la Muntanyeta, Font Pudenta i Terra Nostra (Santa Maria), la qual passa de zona d’estiueig a barri d’habitatge permanent.

vall llosera-muga turó 027

8). Patrimoni.

HI HA VOLUNTAT POLÍTICA PER QUÈ EXISTEIXI EL CATÀLEG DEL NOSTRE PATRIMONI?

QUÈ SE’N HA FET DEL CATÀLEG QUE ES VA PRESENTAR L’ANY 2001?

(Ricar Ramos Jimenez – Josep Bacardit Sanllehí)

Juliol 2010.

És una pregunta que de moment no té resposta.

Mentrestant, a l’espera de la mateixa, mica en mica ens anem “polint” el nostre Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental que ens queda.

Van passant els anys i sembla que malgrat promeses electorals i treballs que s’han fet sobre la matèria, no acaba de reeixir.

Sembla que la política urbanística emprada per l’Ajuntament de Montcada en aquestes darreres dècades, és el principal escull que fa que mai s’acabi d’aprovar definitivament.

S’han fet moltes preguntes sobre el tema, tant en els Plens Municipals com escrits enviats a diferents mitjans de comunicació. De moment tot es manté aturat, i el catàleg dorm i badalla en algun calaix de l’Ajuntament.

Creiem que ja comença a ser l’hora, perquè d’una vegada per totes el nostre poble pogués disposar d’un Catàleg que indiques ben clarament, quins sons els elements que cal conservar i que tothom hauria de conèixer i saber a què atenir-se. Deixem, doncs, d’una vegada per tot aquest obscurantisme que s’amaga darrera d’aquesta qüestió. Obscurantisme que és confirma cada dia més. En realitat no deixa de ser la defensa d’uns interessos de particulars (sobre tot del món immobiliari) per sobre de l’interès general, norma que haurien de seguir sempre els nostres representants polítics.

El fet puntual que en alguns casos s’hagi actuat i seguit una actuació correcta, com per exemple la rehabilitació de la Casa de les Aigües a Can Sant Joan, i un altre, encara que més qüestionable, va ser l’operació de canvi de cromos dels terrenys de l’antiga cerveseria del carrer Montiu, no treu ni compensa l’abandó que ha experimentat el nostre patrimoni, el qual s’hauria d’haver conservat en aquests darrers anys.

Convé que fem memòria. Per ajudar-vos, us donem a continuació una sèrie de dades cronològiques:

Arranquem de lluny amb algun exemple significatiu que ens demostra que quan topa l’interès del curt termini amb l’interès cultural, ja sabem qui hi surt perdent.

054

HOSTAL SANS:

 Any 1991: L’Ajuntament de Montcada sol•licita dins del P.U.O.S.C (Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya) dels anys 1992-1994, la subvenció de 37 milions de PTA per a condicionar l’Hostal Sans (que en aquells dies semblava que es volia destinar a un centre cultural). La Generalitat va atorgar la quantitat de 18 milions de PTA.

 Any 1994: El Ple de l’Ajuntament va aprovar el projecte Centre Activitats Hostal Sans. Projecte, que la veritat sigui dita, recorda molt poca gent.

Any 1994 : L’Ajuntament congela aquest projecte, ja que la Tresoreria Municipal necessitava els diners per pagar un altre projecte de més envergadura: La construcció del Nou Ajuntament a l’Av. de la Unitat. La Generalitat va acceptar el canvi. És a partir d’aquesta data que el destí de Can Sans queda definitivament sentenciat i condemnat a una gradual degradació.

EL CATÀLEG:

Any 1995: La preocupació per la degradació del nostre Patrimoni era una constant electoral. L’Ajuntament va aprovar els actes preparatius del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Artístic i Paisatgístic, el qual suspèn per un any l’atorgament de llicències d’enderrocament de les edificacions, incloses en l’avenç de catàleg. La intenció que semblava bona, topa amb la manca de diners per poder fer front aquest ambiciós projecte.

Fem unes preguntes per si algú ens les pot contestar:

Algú coneix o va veure què es proposava en aquest avenç de catàleg? Algú sap a on es conserva aquest document?

Any 1998: L’Ajuntament aprofita el P.C.A.L. (Pla de Cooperació i Assistència Local de la Diputació de Barcelona) del bienni 1998-99 i sol•licita que s’inclogui per realitzar el Catàleg i Pla Especial Protecció Patrimoni de Montcada. La Diputació concedeix 4 milions PTA per fer aquest treball.

Anys 1999-2001: Sota la direcció de Raquel Lacuesta (Servei Patrimoni Local de la Diputació), l’historiador local Jaume Alcàazar i l’arquitecte Josep Lluís Gorina realitzen un impressionant treball de camp a Montcada i Reixac, treball que dura dos anys, consistent en repassar carrer a carrer, masia a masia i comprovar tot allò que era o tenia valor per considerar-lo digne de conservar-lo.

Anys 2002-2003: El treball es presenta al nostre Ajuntament amb presència del Diputat Sr. Laboria (PSC) . Son aproximadament 150 el número d’edificis o materials artístics que s’inventarien, dels quals, aproximadament, uns 80 es consideren d’important valor a conservar. El Catàleg també proposa la forma que cal actuar per aconseguir l’objectiu proposat en l’estudi.

25/10/2002: El Ple de l’Ajuntament va aprovar provisionalment el Catàleg i seguint el tràmit obligatori s’envia a la Generalitat de Catalunya per la seva aprovació definitiva. L’Alcalde Cèsar Arrizabalaga manifesta públicament, això: “ Aquest Catàleg serà una eina d’importantíssima utilitat ja que tots tindrem clar el que s’ha de fer a partir d’ara”.

1/4/2003: Cèsar Arrizabalaga dicta un decret d’Alcaldia mitjançant el qual retira el Catàleg. Els motius eren que la Generalitat, degut a uns petits canvis normatius, recomanava que es fessin unes annexes de petita importància a fi de poder-lo aprovar definitivament. L’Alcalde es va comprometre a fer-ho.

21/7/2003: El Ple de l’Ajuntament, ratifica el decret d’Alcaldia i és torna a repetir que en poc temps quedarà solucionat el tema. Malgrat aquestes declaracions, la veritat és que a la practica el Catàleg topava plenament amb la política urbanística que es feia en aquells anys que consistia en molts casos, en operacions molt complicades i múltiples (com els afers de: Vista Rica-La Rasa, l’edifici de Font Pudenta, etc., etc.) i sigui per aquest motiu o por qualsevol altre el Catàleg va quedar hivernat, de moment, per sempre més.

141

Anys 2008-2009: El regidor Climent (PSC) , es compromet a desencallar el tema. La realitat de l’any 2009 era molt diferent a la que reflectia el Catàleg a l’any 2001, calia, doncs, ser realistes i tornar a fer una revisió del que existia encara dempeus. Va sol·licitar a la Diputació l’ajuda tècnica i econòmica per poder actualitzar el Catàleg. La Diputació, d’entrada, va prometre la col·laboració, encara que no més finançaria el 50% del seu cost.

Des d’aquesta última notícia, ignorem fins ara, si s’ha fet quelcom més. El cas és que el Catàleg continua sense aprovar-se i molt ens temem que atès la crisi econòmica que ens afecta, quedi tot plegat sense fer-s’hi res, deixant-lo en mans de les circumstàncies del dia a dia, i augmentant d’aquesta manera les possibilitats de retard, abandó i oblit, factors que desgraciadament contribueixen en contra d’allò que encara tenim: el nostre ric patrimoni.

Aquesta deixadesa, perquè en el fons és això: deixadesa, ens indica que no hi ha voluntat real per agafar el toro per les banyes i posar fil a l’agulla.

O potser haurem de començar a pensar que darrera de tot això s’amaga alguna cosa més?

19/11/2013  Montcada i Reixac elaborarà un catàleg de patrimoni per protegir els seus elements històrics més importants

Montcada i Reixac (ACN).- L’Ajuntament de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) elaborarà un catàleg de patrimoni per tal d’indexar i protegir els seus elements històrics més importants. A través d’aquesta eina es vol protegir aquells béns immobles, espais arqueològics o espais d’interès arquitectònic més destacats per tal d’evitar la seva degradació o fins i tot desaparició. La Diputació de Barcelona ha donat una subvenció inicial de 22.000 euros per tal que es puguin iniciar els treballs. Aquest era un element que restava pendent des del 2002, quan es va iniciar aquest catàleg que finalment va quedar enlaire. Ara, s’ha de revisar el treball fet llavors i actualitzar-ho per tal d’adaptar-lo a la realitat patrimonial actual.

165

9). Incendis a Indústries.

Anys 1991 (1), 2001(1), 2002(1), 2003(1), 2007(1),  2012(2) i 2013(1)

24/03/2012 Pla d’en Coll. Nau de pintures a Montcada i Reixac

a).  Asland-Lafarge

06/06/2007

Una cinta transportadora provoca un petit incendi a la fàbrica “Lafarge Cementos”

El foc es va iniciar a les 19.30h de la tarda i va ser controlat en menys d’una hora

Una cinta transportadora de la cadena de producció de la fàbrica de ciment Lafarge Asland va provocar ahir un petit incendi a les 19.30h. El foc va ser controlat en menys d’una hora per diverses dotacions de bombers. Agents de la Policia Local i els Mossos d’Esquadra es van desplaçar al llocs dels fets i van desplegar el procés operatiu pertinent. La presidenta en funcions de l’Àrea Interna, M. Carmen Porro (PSC), també hi va anar a la fàbrica des d’on es va posar en contacte amb el president de l’Associació de Veïns de Can Sant Joan, barri més proper de la factoria, per explicar-li com s’estava desenvolupant l’operatiu i donant un missatge de tranquil·litat.

images2

El foc va ser controlat en menys d’una hora i no es van produir més danys que els de la cinta. A través d’un comunicat, Lafarge ha informat que el procés productiu de l’empresa no es va veure afectat i que no va haver cap risc per a la població. L’empresa ha explicat que l’incident es va produir com a conseqüència de la caiguda d’una petita quantitat de clínquer sobre una part de la cinta transportadora. Donada l’elevada temperatura d’aquest mineral, es va provocar una lleu ignició. Segons Lafarge, els sistemes de seguretat de la fàbrica i el personal d’emergències van funcionar correctament i d’acord amb el Pla d’Emergències de l’empresa, es va avisar de forma immediata als bombers.

Les forces policials i els bombers van desplegar el procés operatiu pertinent i van aconseguir extingir l’incendi en menys d’una hora. El director de Lafarge a Montcada, Oswaldo Pereda, ha dit que l’empresa investigarà perquè va produir-se l’incident, a fi i efecte que no torni a passar.

26/08/2013 – Pilar Abián

El lubricant d’una cadena de transport provoca un incendi a la cimentera Lafarge

L’AV de Can Sant Joan demanarà a l’Ajuntament i a la Generalitat l’informe dels bombers

La combustió del lubricant d’una cadena de transport va provocar un petit incendi a Lafarge divendres (23 d’agost) al vespre. Segons ha informat la Policia Local el foc es va iniciar a les 20.18h i a les 20.40 la incidència es va donar per finalitzada. Fins a la fàbrica es van desplaçar dotacions dels bombers i dues unitats de l’ADF (Associació de Defensa Forestal) local, tot i que no va ser necesaria la intervenció de cap dels equips ja que el foc es va apagar amb els extintors de la pròpia factoria. “Tenim instal·lat un potent sistema antiincendis amb mànegues i extintors per tota la planta per actuar en aquests casos i, per això, vam actuar amb rapidesa i eficàcia”, han explicat fonts de la direcció de la cimentera. L’empresa també ha afegit que la cadena sinistrada és metàl·lica i que el que va cremar va ser el lubricant que la cobreix fruit de l’elevada temperatura del clínker que transportava.

L’AV de Can Sant Joan s’ha fet ressò de l’incident a través del seu facebook on publica un video amb imatges del fum que van provocar les flames. El president de l’entitat, José Luis Conejero, ha anunciat que demanarà a la Generalitat i a l’Ajuntament l’informe dels bombers per saber les causes de l’incident. “La cinta ha cremat vàries vegades, potser és de mala qualitat o no hi ha les mesures de seguretat necessàries”, ha assenyalat Conejero. L’AV també vol saber què hi duia la cadena transportadora i quina quantitat de material es va cremar. Altres qüestions que preocupen l’entitat són el temps que va durar l’incendi i quant va trigar la cimentera a donar avís als bombers.

b). Valentine.

El foc va començar cap a les 19.10 , per causes desconegudes , al magatzem de pols de megalina , matèria primera utilitzada per fabricar la pintura , i va ser detectat pels serveis de seguretat de l’empresa. Davant el risc que les flames arribessin els dipòsits de pintura , van ser desallotjades tots els habitatges en un radi de 500 metres al voltant de la fàbrica , al barri de la Ribera . Sis minuts després de declarar-se l’incendi van arribar a la fàbrica els primers tres cotxes dels bombers .

En total , en l’extinció del foc van treballar les dotacions de 24 cotxes de bombers i 90 voluntaris de Barcelona .

Per facilitar l’actuació dels bombers va ser tallat el subministrament d’electricitat , de manera que gran part de la població va quedar a les fosques , quedant afectats , pel que sembla , uns 7.000 veïns . Les carreteres d’accés a Montcada , la BV – 5001 i la N – 152 , van ser tallades al trànsit.

La factoria , en la qual treballen 500 obrers , es trobava buida en iniciar el foc . Les autoritats municipals van informar que no s’havia produït cap ferit i van adoptar diverses mesures en previsió de danys personals . L’incendi va provocar una extraordinària fumera , però els responsables de la factoria i l’alcalde van assegurar que no existia perill d’un núvol tòxic . Cap a les deu de la nit, els bombers consideraven controlat l’incendi.

 min_fabrica_antigua_valentine

c). Intorsa.

L’origen de l’incendi a la fàbrica Intorsa de la Ribera el 31 de juliol de 2002 va tenir lloc al tub d’aspiració de la secció de síntesi, tot i que l’empresa no va determinar la causa del foc, que va cremar una part del sostre d’uralita.

intorsa

10. Incineradora de La Ferreria.

A l’any 1974 es va construir la Planta Incineradora de Montcada, que va entrar en funcionament al maig de 1975, sense cap tipus de filtre, sense cap control sobre la combustió, sense cap noció sobre la dispersió de gasos, amb una curta ximenèia que fumejava per tot l’entorn i amb una capacitat de 18.000 Tm/any. La incineració començava a plantejar problemes a altres països de la UE, per això van començar les mobilitzacions contra la incineradora. Arran d’una alarma social envers les toxines emesses per aquest tipus d’instal·lacions.

imagesCAA0G6UE

A finals dels anys 80 els veïns de les poblacions afectades per la inicneradora de La Ferreria van començar a manifestar-se i a protestar en contra la incineradora. Aquesta incineradora es va posar en funcionament al 1975. Al 1992 es va demostrar desprès d’un estudi dels d’anys que produeixen aquest tipus de plantes de tractament finalista dels residus, i els diferents partits polítics van començar unificar un mateix missatge en contra la incineradora. Al 1995 les diverses mobilitzacions participants van realitzar una manifestació conjunta reivindicant el tancament de la incineradora (buscar data).

1999- Els ciutadans per a lluitar contra aquesta incineradora duent a terme la ILP (Iniciativa Legislativa Popular). L’unica eina democràtica que podia permetre el seu tancament. Fou la primera presentada en tot Catalunya, i finalitzà amb un clar fracàs dels polítics que van trangiversar el text i no van saber escoltar la veu de les 100.000 firmes recollides.

S’inicia el moviment a finals dels anys 80 amb les primeres reunions i mobilitzacions. Finalitza quan es tanca la incineradora el 30 de setembre de 2004.

1013741_709761265721765_1206290161_n

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s