Observatori Territori i Medi Ambient Montcada i Reixac 2014.

Degradació de l’entorn natural, abocadors, incendis…

1). Abocadors il·legals

2). Incendis forestals

3). LAFARGE

4). ECOPARC2

5). Altres observacions del territori, incidències…

6). Patrimoni: ‘El nostre passat, al teu abast’

7). Noticies destacades sobre territori i medi ambient (Montcada i Reixac)

 035

1). Abocadors il·legals

Durant el 2014 l’aparició de nous abocadors arreu del territori demostra que, malgrat l’esforç, temps i diners empleats per l’eradicació dels abocadors il·legals, el problema continua patent, i en especial a varis entorns naturals on s’han pres mesures preventives per evitar l’aparició de nous abocadors, com és el cas de la llera del Riu Besòs, o d’altres entorns on el problema es perpetua: Pla d’en Coll, Pla del Besòs, Pla de Reixac, el camí de la Serra de na Joana (Collserola) o la Vallençana Baixa i a diversos punts de la Serralada de Marina. Altra entorn natural molt perjudicat, encara que ara està en vies de recuperació paisatgística, és bona part del turó de Montcada on pateix, des de fa varis anys, la degradació a conseqüències dels abocadors il·legals. L’aparició de noves barraques també està perjudicant greument alguns entorns naturals, com per exemple la llera del riu Besòs (Pla d’en Coll), i on es perpetua també el barraquisme és al Pla del Besòs, però també al Pla de Reixac ens trobem d’altres usos, que funcionen d’anys enrera, com són diversos tallers i/o magatzems de diverses activitats o el desguàs de vehicles que degraden l’entorn. També al Pla del Besòs es realitzen activitats poc coherents a un entorn natural, inclòs es practiquen a plena llum del dia, i a la vista de tothom que transita per la carretera de la Roca, tota aquesta activitat il·legal es pràctica amb certa impunitat.

Sovint els pudors a cable cremat, arriben fins nostres nassos quan passem vora d’aquest indret, i ens indica que estem arribant a l’abocador del Vallès; Montcada.

10353091_247542992108089_7952179939420161954_n

2). Incendis forestals.

Durant l’anomenat Pla de Vigilància i Informació (PVI), s’han produït 90 incendis, dels quals 57 han estat forestals a la província de Barcelona. Encara que el nombre de focs ha seguit sent molt elevat, la conscienciació ciutadana en la detecció, la ràpida intervenció de les ADF, Protecció Civil i la bona actuació de bombers, afegint-hi la climatologia favorable, han evitat l’evolució d’aquests focs a incendis forestals importants.

El PVI 2014 s’ha desenvolupat arreu de Barcelona, amb especial atenció a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i ha estat format per 106 unitats d’informació i vigilància amb 334 persones contractades, 29 punts de guaita, sis vehicles amb kit d’extinció, quatre camions i 12 pick-up. S’ha estès per un total de 473.000 ha de superfície forestal, amb 86.274 ha forestals dels nou espais naturals protegits.

En el PVI de la Diputació de Barcelona hi han participat 265 ajuntaments, 10 consells comarcals, 9 federacions d’ADF i 118 Agrupacions de Defensa Forestal de les comarques de Barcelona.

 

Incendis en Montcada i Reixac i proximitats:

2 març: incendi de deixalles i matolls a la llera del riu Besòs

9 març: crema de plàstics a Can Rocamora

21 març: incendi Torre Baró 200 ha (BCN)

9 maig: incendi de matolls i d’arbres a una pollancreda situada entre l’autopista C-33, la línia de l’AVE i el riu Besòs, 4ha.(La Llagosta).

21 juny: conat d’incendi a la llera del riu Ripoll

17 juliol: Conat d’incendi forestal a la carretera cementiri Collserola.

1 novembre: conat d’incendi a Can Rocamora.

20 setembre: conat d’incendi forestal a Torre Baró (BCN)

? Juny: entorn Rec Comtal

Altres conats d’incendi s’han produït al turó de Montcada (1) i Serralada de Marina (1), sense dades de dates i ha cremades.

400_x_pols-lafarge

3). Lafarge.

La polèmica sobre la continuïtat de la cimentera-incineradora Lafarge durant l’any 2014 va estar molt present a la premsa i televisió degut a la campanya ‘#judicialacimentera’, una campanya on es va organitzar varies xerrades, exposicions i un concert solidari a l’Ateneu Popular de Nou Barris organitzat per Pigme@s revoltos@s. Aquesta campanya que pretenia sensibilitzar a les poblacions properes a Lafarge (Nou Barris, St. Andreu, Ripollet, Cerdanyola…) es va realitzar durant els primers mesos de l’any, i a més, a través de crowfounding i les entrades del Festival Pigme@s Revoltos@s va recaptar un fons monetari que es va destinar íntegrament a sufragar les despeses del procés judicial que l’Avv de Can Sant Joan té obert contra Lafarge Cementos sau.

La campanya es presentava amb el següent comunicat:

A l’actualitat l’Associació de Veïns i Veïnes de Montcada Can Sant Joan tenen oberta una denuncia a la Empresa Lafarge Cementos SAU, de Montcada i Reixac, en la que el Tribunal Superior de justícia de Catalunya falla a favor del veïnat i anul·la el permís medi ambiental que la Generalitat havia donat a la fàbrica.

El problema afecta a Nou Barris, Sant Andreu del Palomar, La Llagosta, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac.

Per poder continuar el contenciós el veïnat del municipi necessita presentar-se al Tribunal suprem de Madrid per continuar amb les argumentacions i per a que el recurs de cassació presentat per la empresa i la Generalitat no prosperi i dicti una sentència en favor els veïns i veïnes.

En aquest marc el veïnat de Nou Barris organitzat a la Plataforma Nou Barris Cabrejada també demana el tancament de Lafarge Cementos sau i es suma realitzant un festival solidari a l’Ateneu Popular 9 Barris i organitzat pels Pigme@s Revoltos@s.

– Pols, fums i sorolls

Segons l’Informe “Contaminación en España”, diversos estudis adverteixen que les incineradores provoquen seriosos problemes ambientals per les seves emissions a l’atmosfera (dioxines i forans) i per la generació de cendres i escòries (molt tòxiques i perilloses) que es produeixen després de la crema, en cimenteres és encara més perillosa perquè genera una gran contaminació atmosfèrica per partícules en suspensió que duen adherits metalls pesants, i també estén la contaminació amb substàncies perilloses al ciment.

La planta de ciment-incineradora Lafarge Cementos sau continua defensant-se davant aquests informes poc favorables, dient que tenen informes a favor i que la seva activitat no és nociva per a la salut del poble ni per a la gent que viu propera a la cimentera, a més són respectuosos amb el medi ambient, i és per això que es mostra molt critica amb aquells i aquelles que intenten, segons Lafarge, crear una falsa alarma entre la població per les columnes de fum que surten des de la xemeneia, o per aprofitar per carregar contra la planta de ciment per les incidències sorgides (pols) i les molèsties ocasionades (sorolls).

(2013)

Lafarge assegura que el fum blanc de les xemeneies és vapor d’aigua i no pols

laveu.cat

– Lafarge Cementos sau obligada a rentar-se la cara més enllà de Montcada i Reixac.

Lafarge Cementos Sau s’ha vist que no tan sols té que netejar consciències i netejar la seva imatge a Montcada i Reixac, ara podem trobar-nos a diferents diaris (portal d’internet i edicions en paper) publicitat d’aquesta multinacional, però no ens venen ciment!, ens venen que es preocupen per el medi ambient, ens venen que són ecologistes!… ens venen que són un benefici al municipi…

– Problemàtica entre entitats de Montcada i Reixac.

La Plataforma Antiincineració “Aire Net”, denunciada per Lafarge per perjudicar la seva imatge, lluita contra la contaminació de la fabrica-incineradora de ciment, i ens adverteix i informa dels perjudicis a la salut de la incineració de residus tòxics, també és molt crítica amb les entitats subvencionades per Lafarge Cementos Sau, multinacional propietària de la planta de ciment a Montcada i Reixac, al considerar que aquesta empresa utilitza a entitats del poble per comprar consciències, i callar boques.

Aquesta pràctica de comprar consciències i callar boques, la multinacional Lafarge Cementos Sau ho fa a tots els racons del planeta on ha deixat la seva empremta, i Montcada i Reixac no és una excepció.

A Montcada i Reixac Clubs de Futbol com La Unió de Can Sant Joan i el UD Montcada, torneigs d’escacs, entitats com l’Associació de Discapacitats ADIMIR, les aportacions econòmiques a un soci de CEAV per fer expedicions d’alta muntanya o les aportacions econòmiques a diferents actes organitzats per l’Ajuntament de Montcada i Reixac són les més sonades (on és fa més autobombo Lafarge Cementos sau), però no són les úniques col·laboracions econòmiques d’aquesta multinacional a Montcada i Reixac, la jugada és completa per Lafarge Cementos Sau comprant el silenci d’entitats que defensen el medi ambient com ACER, Protecció Civil i ADF-301 La Serralada, fent acte de presència de treballadors i directius de la fabrica i aportacions econòmiques per la celebració de la Festa del Bosc, el Dia de les Papallones… entre d’altres esdeveniments on participen i/o col·laboren les entitats de Montcada.

– noticies relacionades amb Lafarge Cementos sau Montcada i Reixac

8 gener: l’Avv sol·licita la suspensió de l’autorització medi ambiental de Lafarge

1 febrer: La cimentera a judici, el veïnat de Montcada i Nou Barris s’alien…

15 febrer: Acció veïnal per reclamar el tancament de la cimentera

7 març: la FAVB dóna suport a la campanya “judicialacimentera”

7 març: Micromecenatge per portar a judici a la incineradora-cimentera…

20 març: Carme Valls i Josep Martí expliquen el perill de la incineració…

28 març: Pere Navarro (PSC) visita Lafarge

29 abril: Veïns denuncien una fuita de pols

30 abril: Crítiques a Lafarge perquè la informació sobre l’incident…

13 maig: Plataforma Antiincineració s’oposa al recurs cassació…

5 juny: Lafarge integra la biodiversitat a les instal·lacions planta de ciment…

30 setembre: Lafarge, la cimentera de la discòrdia

17 octubre: Expert associa els ftalatos amb la cimentera…

17 octubre: Lafarge assegura que el sector del ciment no elabora, ni fa servir ftalatos (resposta de LAFARGE a la noticia anterior)

20 0ctubre: Lafarge: no hi ha estudis fiables que relacionin cimenteres amb el càncer

5 desembre: Primera reunió de la Comissió Local d’Informació i Sostenibilitat de Lafarge

5 desembre: Lafarge vol canviar la seva imatge negativa que té al municipi

15 desembre: Grup Medi Ambient qualifica d’instrument de propaganda la comissió sobre Lafarge

més noticies relacionades amb “Lafarge Cementos sau”:

portal #Judicialacimentera

la Veu Montcada (hemeroteca)

ecoparc2a

4). ECOPARC2

 L’Ecoparc2 de Montcada i Reixac és un equipament ambiental que es dedica a tractar de manera integral els residus de l’àrea metropolitana de Barcelona, aprofitant els residus municipals orgànics i indiferenciats (contenidors marró i gris) a través de diversos tractaments, com la selecció de materials reciclables, el compostatge i la metanització.

L’ECOPARC2 des de la seva posada en funcionament ha viscut al voltant de la polèmica, i el veïnat de Mas Duran (Montcada i Reixac), Ripollet, Sta. Perpetua i La Llagosta continuen denunciant les pudors que provenen de l’ECOPARC2.

Una de les polèmiques més sonades va ser el tractament de residus que provenien de l’abocador clausurat de la Vall de St. Joan, del massís del Garraf, tancat l’any 2006, a l’ECOPARC2 es va realitzar l’embalatge dels residus que van anar a parar a la cantera de la Vallençana.

– Un estudi revela alts nivells formaldehid al voltant de la planta

via: revistaripollet.cat

Un breu comunicat de premsa emès pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat dimecres confirma que al 2011 es van superar els nivells establerts de contaminació per formaldehid, substància al·lèrgica, irritant i cancerígena, a l’Ecoparc 2. La nota de la Generalitat dóna validesa així a l’estudi fet pels investigadors de la Universitat Rovira Virgili i concreta que l’origen del contaminant eren “focus emissors de la planta que utilitzaven biogàs com a combustible”. Explica que des de la Direcció General de Qualitat Ambiental es va exigir a la planta “un pla de vigilància i mesures concretes per solucionar el problema, que havien de ser operatives en un període de 6 mesos” i que després d’aquest episodi “els nivells d’aquest contaminant tornen a ser baixos i dins els límits legalment establerts. L’últim control realitzat estableix que els valors de formaldehid són 100 vegades inferiors als mesurats en el període 2010-2011”.

Noticies relacionades:

Las modernas plantas de tratamiento de residuos también contaminan: la vangurdia.com

plataforma contra l’ecoparc: llibertat.cat

La Generalitat tranquil·litza l’Ajuntament sobre els nivells de formaldehid al voltant de l’Ecoparc

L’Ecoparc2 a la xarxa:

http://www3.amb.cat/ema/visites/eco2/adults/

http://ecoparcbcn.com/

Planta de tractament de residus ECOPARC 2

Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté 31/12/2005

territori.cat

MiR set2013 011

5). Altres observacions del territori, incidències… (cliqueu sobre el títol) :

Degradació Riera Mas Duran i llera del Riu Besòs

Degradació Polígon Can Cuiàs, torrent Bosc Llarg i Coll de Montcada.

L’empremta de la romeria a Montcada i Reixac I

L’empremta de la romeria a Montcada i Reixac II

El riu Besòs al seu pas per Montcada i Reixac baixa ple d’escuma

022

6). Patrimoni

La senyalització del patrimoni cultural es posa en marxa

Via montcada.cat

El projecte ‘El nostre passat, al teu abast’ ja és al carrer. Es tracta d’una iniciativa de senyalització del patrimoni cultural de Montcada i Reixac que pretén que la ciutadania conegui a fons el seu llegat cultural. La vintena de plafons verticals per senyalitzar i interpretar els elements patrimonials s’ha col·locat durant els primers dies de juliol el pannell principal s’ha situat a la plaça de l’Església, espai que ha acollit aquest dimarts, 15 de juliol, la presentació del programa, coordinat des de la Regidoria de Cultura i Patrimoni i el Museu Municipal, amb el suport de l’Àrea Territorial i la Regidoria de Comerç i Turisme. La iniciativa mostra diferents capítols de la història local i posa l’accent sobre els elements del patrimoni, per mitjà de plafons temàtics, com ara el de la Montcada medieval, i d’altres amb elements concrets, indicant els edificis simbòlics o espais com la Casa de la Vila, el Rec Comtal o la Mina. En total hi ha 10 plafons d’àmbit, que resumeixen la història dels barris, altres 10 d’elements concrets i dos més de panoràmics, un ubicat a la llera del riu Besòs i un altre, a Reixac (Vallençana).

‘Volem que la ciutadania sàpiga que tenim un municipi amb molta identitat, enfortir l’arrelament del veïnat i mostrar que Montcada i Reixac i és un municipi amb molta història i molt interès, per tal de fugir del mite que és una ciutat dormitori’, va manifestar l’alcaldessa de Montcada i Reixac, Maria Elena Pérez, durant l’acte de presentació, qui va qualificar el projecte com una fórmula per fer més atractiva la ciutat a nivell històric i turístic. Un dels objectius més importants de l’actuació és superar les mancances a nivell informatiu que hi ha actualment al municipi, sense cap senyalització interpretativa als nuclis urbans -a excepció de l’entorn de Reixac i el poblat ibèric de Les Maleses (Serralada de Marina)- que indiqui quins espais han tingut rellevància històrica. ‘Estem molt il·lusionats amb la posada en marxa d’aquest projecte en el qual portem més de dos anys treballant; la màxima normalitat d’un poble és conèixer la seva història i el seu passat’, va expressar el regidor de Cultura i Patrimoni, Daniel Moly, qui va explicar que la senyalització instal·lada ofereix una visió històrica general i entenedora, amb plànols i recreacions amb imatges antigues.

En aquest sentit, la senyalització pretén establir un circuit dels espais i edificis patrimonials més significatius. ‘Els pannells s’han elaborat des d’una perspectiva molt didàctica i amb representació de tots els barris’, va indicar la directora del Museu, Mercedes Duran. El tòtem principal tracta l’evolució urbana del municipi i s’ha instal·lat a la plaça de l’Església. Aquest element inclou al seu dors un mapa general per localitzar tots els elements d’interès del patrimoni cultural local.

La primera fase del projecte, amb un pressupost de 28.000 euros, consisteix a la identificació dels elements. A més, amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni Cultural, el 27 de setembre, el Museu organitzarà tallers familiars i rutes per diferents punts senyalitzats, amb rutes abastables a peu, entre Mas Rampinyo i el centre i una altra unint la zona centre amb Can Sant Joan. També s’aprofitaran les festes majors de Can Cuiàs i de Terra Nostra per incloure-hi tallers i animacions de carrer al voltant dels nous senyals dins del programa festiu. En aquests moments, s’està complementant el projecte amb altres com la implementació de codis QR redireccionant l’usuari al web de la Regidoria de Cultura i Patrimoni i per accedir a audioguies en català, castellà i anglès, serveis que entraran en funcionament a la tardor.

De l’època medieval són l’església de Santa Engràcia, Reixac, la Torres dels Frares i el Rec Comtal; la Montcada modernista la configuren les torres d’estiueig com la Torre Vila, la Casa de la Vila o l’Abi. El projecte no només inclou béns culturals materials sinó també immaterials, que recordaran la importància d’esdeveniments o festes molt arerlades, com la del Fanalet, que està vinculada als inicis de Terra Nostra quan no hi havia estació de ferrocarril. Els barris històrics també tenen el seu espai: s’han senyalitzat Mas Rampinyo i Terra Nostra, dues zones amb una arrel agrícola profunda; els orígens de Can Cuiàs i la importància del Rec Comtal per a Can Sant Joan.

El projecte també incorpora la interpretació del paisatge, amb senyals panoràmics que donen suport a conèixer l’evolució de la natura i de l’urbanisme, en funció de la petjada que va deixar l’home a les diferents etapes històriques. Aquests pannells es troben al punt de trobada entre els rius Ripoll i Besòs, al principi de l’avinguda de la Ribera, i l’altre, a Reixac. La iniciativa no s’ha tancat sinó que les investigacions sobre el municipi continuen en marxa per explicar altres moments històrics com la República, la guerra civil i la postguerra o la importància del cultiu vinícola. Les autoritats van destacar a l’acte de presentació la feina de recollida i elaboració dels continguts dinamitzada pel personal del Museu, amb el suport d’entitats del municipi com la Fundació Cultural, l’Abi, La Unió, les AV de Can Sant Joan i de Terra Nostra i una vintena de persones, a títol individual.

El jaciment de Les Maleses i el recinte modernista del Parc de les Aigües, dos dels espais històrics més destacats de la ciutat, també se senyalitzaran però aquestes tasques les duen a terme altres administracions. El poblat ibèric, en estar ubicat a la Serralada de la Marina, comptarà amb elements informatius sufragats pel Consorci que gestiona el parc i, d’altra banda, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com a gestora de l’espai, i la Diputació de Barcelona s’encarregaran del complex de la Casa de les Aigües.

mir novembre 002

7). Noticies destacades sobre territori i medi ambient (Montcada i Reixac)

 Horts Urbans:

(2008)

El conseller d’Agricultura i Acció Rural, Joaquim Llena, visita Montcada i Reixac

(2014)

Avança el projecte de fer horts municipals a Mas Duran

L’Ajuntament facilitarà terrenys per a horts urbans

Rec Comtal:

El projecte preveu la millora dels accessos i la rehabilitació de l’espai

Horts Riu Ripoll:

(2007)

Els horts del Ripoll desapareixen per a la recuperació medi ambiental del riu

(2013)

Comença l’eliminació dels horts il·legals de la llera del Ripoll

Abocadors il·legals:

(2007)

L’Agència de Residus condicionarà els espais on ara hi ha abocadors il·legals

L’Ajuntament de Montcada i Reixac retira més de 500 tones de residus dipositats a abocadors incontrolats

(2011)

Neteja riera St. Cugat; Els participants recullen més de 400 quilos de deixalles

(2012)

Retirats de la llera del Ripoll 670 quilos de deixalles

(2013)

La Brigada Municipal neteja un abocament il·legal amb més de 15 tones de residus

Segona neteja d’abocaments il·legals en un mes

La brigada neteja un altre abocament de residus en un punt reiteratiu

Ajuntament elaborarà un pla contra els abocaments il·legals

(2014)

Pagesos de Can Rocamora denuncien abocaments il·legals

Recuperació paisatgística del Torrent de Can Tapioles i la Vall de Quatre Camins

‘Fem dissabte’ recull 200 quilos de deixalles de la llera del Ripoll

Més informació sobre degradació del territori i el medi ambient:

història de la degradació de Montcada i Reixac

030

si voleu aportar més informació, o suggeriments A/e: obrimvies@gmail.com

Observatori del territori i el medi ambient Montcada i Reixac

165riu Besòs 006lafarge 022025OLYMPUS DIGITAL CAMERA

          fotografies @D_Revolta excepte foto Lafarge via La Veu Montcada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s